Reds reuneix a la  “Col·lecció Memòria” històries de desaparicions forçades. Perquè, per no repetir la història, aquesta no es pot oblidar.

Publicacions 

Col·lecció Memòria (Vol.2)

 

I si el meu nadó no va morir?

 

 

Des de la dictadura franquista fins als anys noranta, en plena democràcia, milers de famílies han denunciat el robatori dels seus nadons en hospitals arreu de l’Estat espanyol. En aquest volum, sis mares de l’associació SOS Bebés Robados Catalunya expliquen el seu relat en primera persona. Avui en dia, no compten amb cap llei efectiva que els garanteixi els seus drets de veritat, justícia, reparació i no repetició.

“La vaig veure, però no me la van ensenyar, la van embolicar ràpidament amb una tela de quiròfan i se la van emportar. La mateixa operació amb l’altra. Vaig preguntar que què eren i em van contestar “T’adormirem”.

Adelina. Mare de SOS Bebés Robados Catalunya.

“Jo no vaig poder veure la meva filla morta. No he pogut tancar el meu cercle de dolor i no el podré tancar mai.”

Ana. Mare de SOS Bebés Robados Catalunya.

“Se’l van emportar a rentar i quan van tornar em van dir que el nen havia mort. Els vaig dir que volia veure’l i em van dir que ja estava enterrat, que ja li havien donat sepultura.”

Dolores. Mare de SOS Bebés Robados Catalunya.

“El part va ser a mitjanit i, el metge, el molt bèstia, em va cosir al migdia de l’endemà, sense sedants, mentre em deia que la culpa era meva, que havia fumat i havia begut. Jo plorava, tenia vint-i-quatre anys i mai havia begut ni fumat.”

Mari Carmen. Mare de SOS Bebés Robados Catalunya.

“Quan va arribar l’hora, em van pujar a la sala de parts. Va arribar una dona, però no anava ni vestida d’infermera, i em va fer una maniobra amb la qual t’empenyen la panxa i que avui en dia no està permesa. Va sortir el nen i me’l van posar al pit. Jo sé que el nen va plorar perquè jo li deia: “No ploris, no ploris”.

Montse. Mare de SOS Bebés Robados Catalunya.

“A l’hora d’estrènyer jo ja no tenia forces, llavors, em van fer un tall al viu, es van posar a sobre meu i vaig expulsar la nena. La vaig sentir plorar i se la van endur al fons de la sala, va entrar una altra infermera i se la va emportar. Al cap de cinc o deu minuts em van dir que la nena havia mort.”

Nuria. Mare de SOS Bebés Robados Catalunya.

Col·lecció Memòria (Vol. 1)

 

Vius se’ls emportaren, vius els volem

 

Durant el conflicte armat del Salvador milers d’infants van ser desapareguts en operatius militars o donats en adopcions irregulars i fraudulentes. En aquest volum, sis dones que van viure la desaparició forçada dels seus familiars expliquen la seva història de vida, l’experiència de la desaparició i la cerca. Algunes d’elles han pogut retrobar-se amb els seus fills i filles, d’altres encara esperen el retrobament.

“Mai no vaig acceptar que la meva filla era morta. Jo sabia que eren vius, perquè els que van matar allà mateix, ho vam veure, per tant, els que s’emportaren, en algun lloc havien de ser.”

Francisca. Mare d’una nena desapareguda en mans de l’exèrcit durant el conflicte armat del Salvador.

“Em van dir que les havien adoptades. Em vaig quedar parada: què podia fer? No podia fer res perquè no sabia a quin país les havien traslladades. A “l’estranger”, em van dir.”

Esther. Mare de dues nenes desaparegudes en mans de l’exèrcit durant el conflicte armat del Salvador.

“Amb el pas del temps, l’esperança de trobar-los amb vida ha minvat, per això exigeixo que ens diguin la veritat, que obrin els arxius i ens expliquin què va passar.”

Margarita. Germana de cinc nens i nenes desaparegudes durant el conflicte armat del Salvador

“Vaig dir a l’advocat que volia recuperar els fills i em va començar a manipular: “vostè mai no li donarà el que ells tindran, mira com va vostè, dormint al carrer, no tenen menjar… ha de donar els seus fills i ells ho tindran tot.”

Isabel. Mare víctima de l’adopció irregular dels seus fills durant el conflicte armat del Salvador.

“Vaig estar sola en aquest procés, perquè ningú no em va donar suport. Llavors, on havia de buscar? Pensava que potser el meu fill aniria amb bones persones.”

Inés. Mare víctima de l’adopció irregular dels seus fills durant el conflicte armat del Salvador.

“Abans que la nena nasqués, el cunyat em va parlar de posar-li uns padrins i jo vaig acceptar, perquè tots els nens tenen padrins. Però a mi ningú no em va explicar que s’endurien la nena, només ho van fer i jo no la vaig veure mai més.”

Eusebia. Mare víctima de l’adopció irregular de la seva filla durant el conflicte armat del Salvador.

Organitza:

(+34) 697 39 20 41

600 66 13 46

reds@reds.ong

www.reds.ong

Amb la col·laboració de: